Miceli

Miceli
Diversos exemples de miceli de diferents mides, ambients i espècies.

El miceli és una estructura en forma d'arrel d'un fong que consisteix en una massa d'hifes ramificades i filiformes.^[1] Les colònies de fongs compostes de miceli es troben al sòl i sobre molts altres substrats. Una única espora germina en un miceli monocariota,^[1] que no pot reproduir-se sexualment, quan dos micelis monocariotes compatibles s'uneixen i formen un miceli dicariota, aquest miceli pot formar cossos fructífers com els bolets.^[2] Un miceli pot ser minúscul, formant una colònia que és massa petita per veure's, o que pot créixer fins a abastar milers d'acres com passa amb l'Armillaria.^[3]

A través del miceli, un fong absorbeix nutrients del seu entorn. Ho fa en un procés de dues etapes. En primer lloc, les hifes segreguen enzims a sobre o en direcció a la font d'aliment, que descomponen biopolímers en unitats més petites com els monòmers. Aquests monòmers s'absorbeixen després al miceli per difusió i transport actiu facilitats.

Els micelis són vitals en els ecosistemes terrestres i aquàtics pel seu paper en la descomposició del material vegetal. Contribueixen a la fracció orgànica del sòl, i el seu creixement allibera diòxid de carboni de nou a l'atmosfera (vegeu cicle del carboni). El miceli extramatrical ectomicorízic, així com el miceli dels fongs micorrízics arbusculars, augmenten l'eficiència de l'absorció d'aigua i nutrients de la majoria de les plantes i confereixen resistència a alguns patògens vegetals. El miceli és una font d'aliment important per a molts invertebrats del sòl. Són vitals per a l'agricultura i per a gairebé totes les espècies de plantes, moltes espècies coevolucionen amb els fongs. El miceli és un factor principal en la salut, la ingesta de nutrients i el creixement d'una planta, essent un factor rellevant per a l'aptitud de la planta.

Les xarxes de micelis poden transportar aigua^[4] i pics de potencial elèctric.^[5]

Els esclerocis són masses compactes o dures de miceli.